rubefacció f.

Procés edafogenètic pel qual un horitzó o un sòl adquireix color roig. L’aparició d’aquesta coloració està lligada a la formació d’hematita, que resulta d’una cristal·lització i deshidratació dels òxids de Fe alliberat a la meteorització de la roca mare, en absència de matèria orgànica, en un ambient amb forts contrasts d’humectació-dessecació, com els que hi ha a la zona mediterrània. Generalment acompanya la fersial·litització. En alguns emplaçaments, els sòls que presenten rubefacció són paleosols, atès que les condicions climàtiques actuals no resulten favorables a aquest tipus de processos. Presenten aquesta característica els Rhodoxeralf (ST) o els Luvisols ròdics (WRB), entre altres.