salinització secundària c. nom. f.

Procés d’acumulació de sals més solubles que el guix en determinades posicions del paisatge, d’acord amb la concepció dels autors russos, com ara V. A. Kovda. L’origen de les sals es deu a la solubilització de sals presents en les masses de roques sedimentàries que actuen com a centres de redistribució de la salinitat. L’aigua d’escolament superficial transporta les sals en dissolució, així com les aigües freàtiques, i les redistribueixen en el paisatge. A les zones deprimides on van a parar les aigües superficials o allà on hi ha surgències d’aigua freàtica, quan s’evapora l’aigua, els ions en dissolució precipiten i formen sals pertanyents a espècies mineralògiques molt diverses. Hi ha autors que consideren que la salinització secundària és la que té un origen antròpic, que es pot deure a males pràctiques de regatge, fins i tot, l’ús de l’aigua de regatge de mala qualitat.