sals més solubles que el guix c. nom. f. pl.

Expressió genèrica que s’utilitza per referir-se en el seu conjunt als components del sòl amb elevada solubilitat, per diferenciar-los d’altres components que, si bé des d’un punt de vista químic també són sals, tenen efectes molt diferents sobre les plantes i el comportament del sòl. Així, les sals més solubles que el guix caracteritzen els sòls salins; el guix, els sòls guixencs; i el carbonat de calci, els sòls calcaris. Entre moltes altres, les sals més solubles que el guix més freqüents als sòls salins són: clorurs (NaCl, MgCl₂); sulfats (Na₂SO₄, MgSO₄) i, en menor proporció, borats i nitrats. L’elevada solubilitat d’aquestes sals (superior a 2 g L⁻¹) fa que es trobin com a ions dissolts en la fase líquida del sòl i, si el sòl s’asseca, precipitin en forma de sals. La presència de sals més solubles que el guix s’identifica al camp per mitjà de l’assaig de clorurs i l’assaig de sulfats i, al laboratori, per mitjà de la prova prèvia de salinitat i de l’anàlisi de l’extracte de pasta saturada (CEs i cations i anions).