saltació f.

En erosió eòlica, transport de partícules pel vent que afecta partícules d’entre 50 i 500 μ m.
Les partícules són enlairades pel vent uns 30 cm (un 90 %) i són desplaçades horitzontalment a una distància que pot arribar a ser de 12 a 25 vegades l’alçada màxima assolida (entre 0,5 i 1 m). En tornar a caure al sòl per acció de la gravetat, hauran descrit una trajectòria regular asimètrica, la part descendent de la qual és pràcticament rectilínia i gairebé perpendicular a la superficie del sòl. A cada impacte contra el sòl o en xocar entre elles, les partícules poden trencar-se i, en disminuir-ne la mida, poden ser susceptibles de ser mobilitzades en suspensió.
L’inici del procés depèn de la mida de les partícules, la velocitat de vent, la humitat de les partícules i la coberta vegetal, entre altres factors. Depenent de les condicions en què tingui lloc el procés, pot suposar del 50 al 90 % del moviment total de partícules desplaçades pel vent.