segell m.

Capa superficial del sòl en estat humit, d’uns pocs mil·límetres de gruix. Es caracteritza per: una porositat baixa (generalment, no comunicant i de tipus vesicular), una compacitat elevada, una densitat aparent elevada, una velocitat d’infiltració baixa i una conductivitat hidràulica baixa (molt menor a les del material subjacent).
El seu origen s’associa amb l’impacte de les gotes de pluja (natural o d’un aspersor) sobre la superfície d’un sòl nu i amb agregats inestables. L’impacte de les gotes de pluja produeix la individualització de partícules (no la dispersió) i una reorganització, que pot ser deguda al col·lapse dels agregats, ja sigui per expansió (inflament) dels minerals de l’argila en humectar-se; per compactació mecànica; per dispersió dels minerals d’argila (si hi ha sodi intercanviable), o per altres causes.
La formació d’un segell pot tenir efectes perjudicials: disminució de la infiltració; augment de l’escolament superficial en terrenys en pendent, amb augment del risc d’erosió; disminució de l’emmagatzematge d’aigua al sòl; fallades en l’emergència de les plàntules, la qual cosa pot obligar a ressembrar, entre d’altres. En assecar-se, el segell es converteix en una crosta superficial.