sèrie de Bowen c. nom. f.

Seqüència en què cristal·litzen els diferents minerals en un procés de refredament i consolidació d’un magma. La roca ígnia resultant dependrà de la composició química del magma, de la temperatura de cristal·lització i de la velocitat de refredament. Cal distingir una sèrie discontínua de cristal·lització (formació de minerals ferromagnesians) que, per ordre de temperatures i pressions decreixents, està integrada per: olivina, piroxè, amfíbol, biotita; i la fase residual integrada per: ortòclasi, moscovita i quars; i una sèrie contínua de cristal·lització (formació de plagiòclasis), integrada per una dissolució sòlida, que va des de l’anortita (plagiòclasi càlcica) en un extrem, a l’albita (plagiòclasi sòdica) en l’altre extrem; i la fase residual, integrada per: ortòclasi, moscovita i quars. La sèrie de Bowen es correspon amb la sèrie de susceptibilitat a la meteorització dels minerals, de manera que les roques integrades per minerals formats a altes pressions i temperatures són els més susceptibles als processos de meteorització, per tal qual cosa difícilment es troben com a components del sòl, mentre que el quars apareix gairebé sempre en la fracció sorra d’un sòl.