silicats m. pl.

Classe mineralògica la xarxa cristal·lina de la qual conté una fracció important de Si i altres elements. El Si forma políedres de coordinació que són tetraedres regulars en els quals un àtom de silici es coordina amb quatre àtoms d’oxigen, que es troben en els vèrtexs. La seva fórmula química general és SiO₄⁴⁻. Els enllaços Si-O són de tipus covalent, que són d’elevada energia, cosa que explica la seva elevada estabilitat en processos de meteorització. Segons la forma com s’uneixen uns tetraedres amb els altres, els silicats se subdivideixen en sis subclasses i, dins de cadascuna d’elles, en unir-se amb cations diferents del Si, defineixen les diferents espècies mineralògiques. Les subclasses són: nesosilicats (estructura formada per tetraedres aïllats units per cations); sorosilicats (estructura formada per parelles aïllades de tetraedres); ciclosilicats (estructura formada per anells plans de tres, quatre o sis tetraedres): inosilicats (estructura formada per tetraedres disposats en cadena recta senzilla (piroxens) o doble (amfíbols); fil·losilicats (estructura formada per capes bidimensionals planes indefinides de tetraedres, cada tetraedre comparteix tres vèrtexs amb tetraedres veïns); i tectosilicats (estructura en la qual els tetraedres comparteixen tots els tetraedres adjacents i formen una xarxa tridimensional).
És la classe mineralògica més rica en espècies de minerals, constitueixen el 95 % de l’escorça terrestre i molts d’ells són petrogenètics. Per meteorització per hidròlisi passen a terra heretats, transformats o donant lloc a neoformacions, entre elles les de minerals d’argila, pel que són especialment importants.