silvicultura social c. nom. f.

Sistema agroforestal de maneig i protecció de boscos i repoblació forestal de terres sense ús, amb la finalitat de fer-les accessibles a la població.
En el pla polític, els seus partidaris lluiten per una reintegració dels éssers humans a la natura i invoquen les idees de Gandhi referents al creixement econòmic i al desenvolupament comunitari.
L’expressió silvicultura social va ser introduïda l’any 1976 per la National Commission on Agriculture de l’Índia, amb els objectius següents: 1) proporcionar llenya com a combustible per substituir la llenya de vaca utilitzada com a combustible; 2) proveir de fusta; 3) proporcionar farratge; 4) protegir els camps del vent i els sòls de l’erosió; 5) crear espais de serveis.
Cal distingir diferents modalitats de silvicultura social: la silvicultura camperola, les plantacions forestals rurals i les plantacions urbanes.
A la República Democràtica del Congo, per exemple, s’ha aplicat aquest enfocament adjudicant 25 ha a la unitat familiar, perquè pugui alimentar-se, conrear iuca o mandioca (Manhiot esculenta Crantz) i plantar arbres per a fusta i per obtenir altres productes forestals. El pla inclou la formació dels agricultors, la pràctica de mètodes tradicionals de conreu i el maneig de les terres amb guaret.