sistema agrosilvicultural amb espai zonificat c. nom. m.

Sistema agroforestal d’ús de la terra dinàmic en el qual les espècies llenyoses perennes (arbres, arbustos i altres) creixen en associació amb plantes herbàcies (conreus) amb la finalitat de mantenir o millorar la fertilitat del sòl, amb diversos tipus de models en la distribució dels arbres, amb característiques específiques.
Segons el model de distribució dels arbres, cal distingir els tipus següents: 1) plantacions en les vores de parcel·les, camins o canals de reg (en anglès, boundary planting); 2) arbres en estructures de control de l’erosió, que estabilitzen les estructures i fan més productiu el sòl; 3) tallavents (en anglès, windbreaks), plantats en línies transversals a la direcció dels vents dominants per disminuir l’erosió eòlica; 4) cinturons de protecció (en anglès, shelterbelts), en els quals els arbres es manegen amb finalitats múltiples, a més de com a barrera vegetal, i 5) bardisses de contorn (en anglès, contour hedgerows) en vessants, per a la conservació del sòl i de l’aigua.
Els arbres també s’utilitzen per a la producció i transferència de biomassa, la qual es queda en el terreny com a mulch o es talla i s’exporta. En aquest cas, els arbres creixen en blocs separats, possiblement en les parts de la finca amb sòls menys fèrtils, i se’n tallen les fulles, que s’incorporen al sòl de les terres de conreu. Poden ser arbres supervivents d’un bosc aclarit o bé poden haver estat plantats i desenvolupar altres funcions.