sistema d’avaluació de terres c. nom. m.

Principis i processos per establir la utilitat actual o potencial d’una terra. La utilitat pot derivar de múltiples factors i pot ser percebuda de diferent manera en diferents moments i segons la finalitat i els grups humans afectats. Per això, s’han desenvolupat múltiples sistemes d’avaluació. Es tracta d’establir les bases científiques per entendre les relacions recíproques entre la terra i la seva utilització, i poder planificar l’ús més prometedor amb criteris de sostenibilitat.
Una mateixa terra pot ser avaluada de manera molt diferent segons l’ús previst, la percepció dels diferents grups socials (productors, agència de l’aigua, comunitat indígena recol·lectora, grups ecologistes o altres) i el moment històric (en l’actualitat es valoren molt les funcions i els serveis ecosistèmics dels sòls).
Es pot basar en principis funcionals i mecanicistes. La finalitat pot ser trobar nous tipus d’ús de terres i dels recursos naturals, i establir prioritats amb un enfocament general o específic. Segons el tipus de resultats, els sistemes d’avaluació de terres poden ser qualitatius (s’estableixen classes discretes), semiquantitatius i models de simulació matemàtica.