sistema d’avaluació quantitativa c. nom. m.

Sistema d’avaluació de terres (o de sòls) en el qual l’aptitud relativa de les diferents classes s’expressa en termes numèrics (criteris econòmics en gran manera). S’estableixen índexs numèrics combinant els valors assignats als paràmetres avaluats, la qual cosa proporciona una escala contínua d’avaluació i permet una comparació objectiva entre les diferents unitats cartogràfiques, en referència a diferents tipus d’ús de terres (LUT) i a diferents zones. Els resultats són més fàcils d’utilitzar i interpretar.
Els sistemes d’avaluació quantitativa poden ser additius, multiplicadors o factorials, o de fórmules complexes.
El paràmetre factors cost/benefici s’ha d’expressar en termes mesurables, en principi econòmics. Els beneficis poden ser béns (cultius, productes de la cria de bestiar o de silvicultura) o serveis (oci, valors culturals). Les entrades necessàries poden ser inversió de capital, mà d’obra, aportació de nutrients i energia, entre altres.
Els sistemes d’avaluació quantitativa d’ús més generalitzat són els següents: 1) índex de Storie, molt utilitzat a Califòrnia; 2) índex de salinitat i sodicitat, que utilitza com a índex el valor de la conductivitat elèctrica de l’extracte de pasta saturada (CE_s) per avaluar la salinitat i el percentatge de saturació de sodi intercanviable (ESP) per avaluar la sodicitat; 3) índex de Riquier-Bramao-Cornet, per avaluar la productivitat; 4) índex de Begon, per avaluar l’aptitud de la terra per al conreu; 5) sistema per avaluar l’aptitud de la terra per al reg; 6) índex de productivitat de Pierce; 7) mètode del Valor Índex, per a finalitats fiscals, i 8) índex de qualitat del sòl.
S’utilitzen per a projectes de foment específics i per a estudis de preinversió. No obstant això, amb aquests sistemes resulta més difícil la integració d’externalitats (aspectes socials, culturals i mediambientals), que han de ser objecte d’estudis d’impacte ambiental.