sistema d’avaluació USBR c. nom. m.

Sistema d’avaluació de terres proposat el 1953 pel Bureau of Reclamation dels Estats Units (USBR) per determinar l’aptitud potencial de la terra per al reg, i la viabilitat tècnica i econòmica d’una transformació en regadiu. La publicació Technical Guidelines for Irrigation Suitability Land Classification de 2005 en constitueix la versió actualitzada.
L’objectiu principal d’aquest sistema d’avaluació és donar suport a la presa de decisions en el desenvolupament de projectes de reg, determinant i delineant les unitats cartogràfiques de les terres aptes per a la producció agrícola de regadiu sostenible en un determinat context. Els principis bàsics per estructurar la classificació són els següents: 1) predicció, 2) correlació econòmica, 3) factors permanents i variables i 4) anàlisi de l’aptitud per al reg.
Per això cal dur a terme les accions següents: 1) determinar els usos adequats de les terres i l’aigua, 2) fixar la mida de la unitat d’explotació, 3) establir beneficis i costos, 4) establir el reemborsament assignat d’acord amb la capacitat productiva de cada unitat cartogràfica, 5) indicar les necessitats de transformació de les terres, 6) establir l’àrea regable, 7) dissenyar els sistemes de reg i de drenatge, 8) establir el valor de les terres, 9) caracteritzar la qualitat de l’aigua excedent del reg i 10) calcular les necessitats de reg.
Els factors que es tenen en compte en la classificació de les terres són els següents, per a cadascun dels quals s’estableixen especificacions precises:
1) econòmics: capacitat productiva, cost de producció, cost de la transformació en regadiu, maneig del reg i interaccions entre els factors econòmics, la capacitat productiva i el cost de transformació;
2) factors físics i químics: sòl, qualitat del sòl, característiques del sòl (relacions sòl-aigua, toxicitat del sòl, fertilitat del sòl, erosió);
3) topografia: qualitat topogràfica, característiques topogràfiques (pendent, anivellacions, forma i mida de les parcel·les, coberta vegetal, posició en el paisatge);
4) drenatge: drenatge de la finca; projecte de drenatge associat al reg;
5) disponibilitats d’aigua;
6) clima.
Les terres es classifiquen en les sis classes següents:
1) Classe 1: terres llaurables (regables), que són molt adequades per al reg per a la majoria de cultius; el seu nivell d’aptitud és alt i la capacitat de pagament també és alta.
2) Classe 2: terres llaurables, que són moderadament adequades per al reg (subclasses per deficiències en sòl, topografia o drenatge); la varietat de cultius possibles és menor, requereixen majors despeses de transformació o de producció, i la capacitat de pagament és intermèdia.
3) Classe 3: terres llaurables, que són adequades per al reg, si bé estan pròximes a la marginalitat, ja que presenten deficiències importants, però amb un maneig adequat poden tenir una capacitat de pagament adequada.
4) Classe 4: terres limitadament llaurables o per a un ús especial (cultius d’alt valor, hortalisses o fruiters), ja que presenten deficiències excessives, la correcció de les quals suposaria un cost elevat, i es requereixen estudis complementaris per verificar si són regables.
5) Classe 5: terres no llaurables en les condicions existents; és una classe provisional que requereix estudis posteriors per assignar adequadament a les terres una altra classe, de manera que no apareix al mapa final.
6) Classe 6: terres no transformables, que no compleixen les condicions mínimes i no tenen una capacitat de pagament suficient.
Per tal de dur a terme una avaluació d’aquest tipus cal disposar de mapes de sòls bàsics amb un nivell d’intensitat adequat o cal aixecar-los; en aquest darrer cas els costos d’execució de l’avaluació són molt més elevats i cal tenir-ho en compte en els contractes.
Cada unitat cartogràfica es caracteritza amb una simbologia normalitzada, expressada com a fracció. En el numerador hi figuren els aspectes següents: classe de terres, deficiència del sòl, deficiència de topografia, deficiència de drenatge; en el denominador, els següents: ús actual del sòl, productivitat relativa, cost de la transformació, necessitats d’aigua de la finca i permeabilitat, seguits de les necessitats d’anivellament, risc d’inundació o d’altres. Tot i que la delineació de les unitats cartogràfiques en el camp es basa en característiques físiques de les terres, en el mapa les especificacions que expressen les diferències es basen en factors econòmics (capacitat de pagament).
El sistema USRB es diferencia del sistema de la FAO, entre altres aspectes, en el fet que no defineix formalment els tipus d’ús de terres, si bé hi ha una correspondència estreta amb les classes d’aptitud de la FAO: les classes 1, 2 i 3 són equivalents a S1, S2 i S3; la classe 4, a la fase d’aptitud condicionada; la classe 5 cobreix aquelles terres que sense una anàlisi econòmica prèvia no es pot saber si són N1 o S3, i la classe 6 es refereix a les terres no aptes per al reg (N). El sistema USBR agrupa terres que en termes de la FAO serien considerades no aptes (N1) en base econòmica i permanentment no aptes (N2).