sobreencalcinat m.

Dosi excessiva d’esmena calcària que pot provocar efectes negatius, amb un descens de la fertilitat del sòl i la producció dels cultius.
Les causes poden ser les següents: 1) desequilibri de la relació Ca/Mg i Ca/K al complex de canvi amb deficiències induïdes; 2) disminució de la solubilitat i la mobilitat d’alguns elements essencials (micronutrients, Fe, Mn, Zn, B, Cu); 3) presència de calcària activa, que pot provocar la precipitació i la insolubilització de fosfats a fosfat tricàlcic, i un bloqueig en l’absorció de ferro a causa de l’anió hidrogen carbonat (HCO₃^–); 4) mineralització de la matèria orgànica.
Segons Hans W. Fassbender, en sòls derivats de cendres volcàniques, quan se supera el valor de pH de 5,8 es produeix un efecte depressiu en el cultiu: nivells baixos de Ca²⁺ poden ser ja suficients per al cultiu, a causa del fàcil alliberament de calci per la meteorització en aquests sòls; si s’aplica una esmena calcària, fins i tot en dosis baixes, pot provocar una situació de sobreencalcinat. Per tant, en el maneig de sòls àcids, per a l’aplicació d’una esmena calcària, s’ha de tenir molt en compte el tipus de sòl.
En termes generals, en aquells casos en què la dosi necessària sigui superior a 10 Mg ha ^–1, es recomana que l’aplicació es fraccioni en diversos anys per evitar problemes derivats del sobreencalcinat, que es podrien prolongar al llarg de deu o quinze anys.