sodicitat f.

Propietat d’un sòl caracteritzada per la presència d’un percentatge significatiu de sodi a les seus d’intercanvi (ESP o PSI), que afecta el comportament del sòl, ja que en degrada les propietats físiques (inestabilitat de l’estructura, dispersió i mobilitat dels minerals d’argila) o resulta tòxic per a plantes sensibles.
El llindar se sol fixar en el 15 % de sodi intercanviable, si bé la composició i la concentració de la fase líquida del sòl, així com la presència o no de carbonat de calci en el sòl, fan que els efectes d’un mateix valor d’ESP puguin ser diferents. La simptomatologia es presenta de forma gradual i moltes plantes poden presentar símptomes d’intolerància i disminució en la producció amb valors d’ESP inferiors al 15 % (plantes sensibles).
El sòl pot haver adquirit aquesta característica de manera natural, en terrenys plans en climes amb estius càlids i secs o amb dipòsits marins antics que contenien una proporció elevada de Na⁺, o per haver estat regat de forma continuada amb aigües que contenien sodi (procés de sodificació).