sodificació f.

Procés fisicoquímic pel qual s’altera la composició del complex d’intercanvi catiònic a causa d’un augment progressiu de Na⁺ intercanviable que desplaça cations divalents, principalment Ca²⁺ i Mg²⁺. Es pot tractar d’un procés edafogènic natural o bé d’un procés de degradació del sòl provocat per males pràctiques de regatge (p. ex., la utilització d’aigües de regatge de mala qualitat). El grau de sodificació es mesura pel percentatge de sodi intercanviable (PSI). S’ha establert un valor llindar del 15 % per als sòls amb carbonat de calci (CaCO₃); per sobre d’aquest valor, els sòls es consideren sòdics. Aquest procés no va necessàriament acompanyat de valors alts de pH, que només s’assoleixen si, a més d’un valor alt de (PSI), hi ha carbonat de sodi (Na₂CO₃). Els sòls amb un PSI igual o superior al 15 % poden tenir un endopèdon nàtric i, en aquest cas, es classifiquen com a Solonetzs (WRB).