sòl azonal c. nom. m.

A la classificació de sòls russa proposada per N. M. Sibirtzev (1898), grup de sòls de primer ordre, que es caracteritza per no tenir horitzons genètics diferenciats, pel fet que és extremament jove. Es pot tractar de sòls que: 1) hagin rebut aportacions de materials al·luvials recentment, que poden correspondre al GRS de WRB (2016) Fluvisol i Fluvent de ST (2014); 2) hagin estat sotmesos a processos erosius, que han implicat un rejoveniment del perfil, que poden correspondre, entre d’altres, a GSR de WRB Leptosol, Regosol i Orthent de ST; o bé, 3) el seu material originari sigui molt resistent a la meteorització, que poden correspondre a GSR de WRB Arenosol i Psamment de ST. En els esquemes de classificació de sòls ST i WRB el concepte de zonalitat no s’utilitza.