sòl clímax c. nom. m.

Sòl que ha arribat a un equilibri dinàmic amb les condicions del medi en què es troba. El terme s’aplica especialment a sòls monocíclics, desenvolupats sota condicions similars a les actuals. Les característiques i propietats del sòl han assolit un estat metaestable condicionat pels valors dels factors de formació. El concepte és menys apropiat per a sòls policíclics, perquè s’han desenvolupat en unes condicions del medi que poden diferir molt de les actuals. Es distingeixen: sòls clímax climàtics i sòls clímax de lloc.