sòl de ranya c. nom. m.

Sòl desenvolupat en una superfície de ranya. Es tracta de sòls policíclics molt vells. Les seves característiques generals són les següents: 1) material originari fortament meteoritzat, cosa que es manifesta per no presentar minerals meteoritzables i mostrar una forta arenització de la quarsita per pèrdua de ciment silici; 2) horitzons Bt molt potents, que són el resultat de processos de translocació d’argila, emmascarats per processos d’edafoturbació, que poden haver destruït els revestiments d’argila; si bé la translocació d’argila s’evidencia per l’increment de la relació entre l’argila fina i l’argila total en el perfil, comparant els valors amb els de l’horitzó A suprajacent; 3) són sòls molt àcids, amb pH en aigua de 5-5,5 en els epipèdons, valors que disminueixen en profunditat; 4) percentatges de saturació de cations bàsics baixos, d’un 20 % als epipèdons, que decreix en profunditat; i un predomini d’alumini intercanviable en el complex de canvi; 5) els horitzons Bt situats per sota de 125-150 cm presenten segregacions doxihidròxids de Fe en bandes pseudohoritzontals vermelles, ocres i blanques, de tipus plíntic. No es tracta d’una classe de sòls des d’un punt de vista taxonòmic. Corresponen a Ultisols (ST), Alisols (WRB).