sòl enterrat c. nom. m.

Sòl que es troba recobert per un dipòsit recent (material al·lòcton). La capa superficial ha de tenir com a mínim 50 cm de gruix; i pot tractar-se de: 1) un material dipositat de forma natural (al·luvial, col·luvial o loèssic) que, si presenta desenvolupament d’horitzons, ha d’estar inalterat almenys en la seva part inferior; 2) un epipèdon plàgic; 3) material aportat mecànicament per acció antròpica. S’identifica al camp per la disposició anòmala d’horitzons, segons els principis de l’edafogènesi.
Segons ST (2014), amb vista a la classificació es dona prioritat al sòlum superior, excepte si s’indica el contrari, com en els subgrups Thapto-hístics, o si el material aportat conserva l’estructura de roca. Si el gruix del dipòsit és inferior a 50 cm, es classifica el sòl subjacent.
A WRB (2016), les principals regles són: 1) es classifica com un únic sòl si tots dos es classifiquen com Histosol, Antrosol, Technosol, Cryosol, Leptosol, Vertisol, Gleysol, Andosol, Planosol, Stagnosol, Arenosol, Fluvisol o Regosol; 2) si el gruix del dipòsit és igual o superior a 50 cm es classifica el sòl superior; 3) si el gruix del dipòsit té menys de 50 cm es classifica el sòl superior i el nom del sòl enterrat apareix darrere afegint entre tots dos over (sobre), així per exemple., Skeletic Umbrisol (Siltic) over Albic Arenosol (Arenic).