sòl ferral·lític c. nom. m.

Sòl de zona intertropical humida, amb una pluviometria superior als 1200 mm anuals i gairebé sense estació seca o de curta durada; ben drenat; amb una vegetació de bosc equatorial o de sabana secundària per desforestacions d’origen antròpic. Es caracteritza per: 1) una meteorització intensa i profunda (perfil de diversos metres); els minerals primaris meteoritzables han estat alterats per reaccions d’hidròlisi neutra (localment alcalina en el front de meteorització); 2) els processos edafogènics predominants consisteixen en una pèrdua parcial de sílice (dessilicació) i de cations bàsics (Na⁺, K⁺, Mg⁺², Ca⁺²) per rentatge, el que ha conduït a una acidificació ràpida; i ha originat una acumulació relativa de sesquiòxids, ja que la totalitat del ferro alliberat durant la meteorització s’ha insolubilitzat i roman in situ al perfil en forma d’òxids de ferro (goethita, hematita), de manganès i productes amorfs; 3) en aquestes condicions d’acidesa, l’afinitat de l’alumini per la sílice és reduïda i exclusivament es neoformen minerals d’argila 1:1 (caolinita, que és un mineral pobre en sílice), mentre que l’excés d’alumini origina gibbsita; 4) a la fracció argila, la ràtio molecular SiO₂/Al₂O₃ és inferior a 1,3; 5) la renovació (turnover) de la matèria orgànica és molt ràpida, amb producció abundant d’àcids carboxílics i fenòlics, fonamentalment, que formen microagregats, de manera que la consistència és friable; 6) la capacitat d’intercanvi catiònic de la fracció argila és baixa, pel predomini de caolinita i/o els sesquiòxids; 7) té càrrega variable (depenent del pH) per la qual cosa pot presentar capacitat d’intercanvi aniònic; 8) la seva fertilitat química és baixa.
Aquesta denominació correspon als antics sòls laterítics i a una classe de sòls a la CPCS de França. En les classificacions actuals correspon parcialment: a WRB (2016) a GSR a Ferralsol, Lixisol (sòl ferral·lític feblement dessaturat de CPCS), Acrisol (sòl ferral·lític altament o moderadament dessaturat de CPCS); a ST (2014) correspon a sòls de l’ordre Oxisol; i al RPF (1998) a Ferrallitisol i Oxydisol.