sòl guixenc c. nom. m.

Sòl que conté guix, CaS₄ · 2 H₂O, que és el comportament que determina les propietats i el comportament del sòl per a diferents tipus d’ús de terres (LUT).
És característic de regions semiàrides i àrides, el règim d’humitat de les quals és no percolant (ústic, xèric o arídic).
Els sòls amb un endopèdon gípsic) amb una acumulació massiva de guix, tenen estructura és massissa; consistència en sec molt dura; capacitat de retenció d’aigua baixa; capacitat d’intercanvi catiònic baixa; i una baixa disponibilitat d’aigua i nutrients per a les plantes. Les arrels no poden penetrar aquest tipus d’horitzons gípsics i només aconsegueixen travessar-lo aprofitant les cares de les esquerdes verticals que es formen en assecar-se el sòl. Tot i que des d’un punt de vista químic el guix és una sal, per la seva baixa solubilitat i els seus efectes sobre la fisiologia de les plantes, no s’han d’incloure els sòls guixencs en la categoria de sòls afectats per salinitat, si bé en alguns casos aquests sòls puguin contenir també guix.