sòl intrazonal c. nom. m.

En la classificació de sòls russa proposada per N. M. Sibirtzev (1898), grup de sòls de primer ordre, que es caracteritza perquè presenta unes característiques que són degudes a la influència predominant d’alguns factors locals (de lloc), com ara el material originari, el relleu, la classe de drenatge, la salinitat, entre d’altres. Aquests factors han condicionat l’edafogènesi envers la influència dels factors clima i vegetació. En els esquemes de classificació de sòls ST i WRB el concepte de zonalitat no s’utilitza.