sòl monocíclic c. nom. m.

Sòl la formació del qual, des de la fase inicial (material originari), fins que ha assolit un estadi d’equilibri dinàmic (estat estacionari), ha tingut lloc en unes condicions de medi (factors bioclimàtics) que, si bé poden haver canviat, no ho han fet de forma significativa, de manera que l’orientació edafogènica no ha estat modificada. El límit de temps habitualment utilitzat és el darrer període glacial, uns deu mil anys. Es tracta de sòls formats en superfícies d’erosió recent o a partir de dipòsits quaternaris holocens postglacials. Per exemple, un sòl adquireix trets redoximòrfics en uns deu anys; un Espodosol (Podzol) requereix entre tres mil i set mil anys per formar-se. També s’anomena sòl de cicle curt.