sòl policíclic c. nom. m.

Sòl el desenvolupament del qual ha tingut lloc en successives fases bioclimàtiques significatives (canvis climàtics), que han donat lloc a successives vies edafogèniques diferenciades. Alguns dels horitzons del sòl poden no estar genèticament relacionats, ja que la part profunda del sòl pot correspondre a processos edafogènics antics (amb trets relictes), mentre que la part més superficial pot correspondre a una edafogènesi més recent (amb trets actuals). Es pot admetre que la part que es troba a més profunditat constitueix un paleosol, que actua de material originari per al sòl més recent que es desenvolupa a la part superior. El desenvolupament d’aquest sòl ha estat de llarga durada, de cent mil al milió d’anys. Es tracta d’un sòl format en superfícies d’erosió molt antigues estables o a partir de dipòsits anteriors a l’última glaciació, per tant, es tracta d’un sòl de cicle llarg. En regions de clima càlid i humit, el sòl pot tenir alguns metres de gruix. En sentit ampli es pot considerar sinònim de sòl poligènic i de sòl polifàsic.