sòl poligonal¹ c. nom. m.

Sòl la superfície del qual presenta una malla poligonal molt notòria; és característic de regions àrtiques i de zones periglacials d’alta muntanya amb permafrost. Les seves característiques són degudes a processos criogènics a la capa activa, en cicles repetits de congelació-descongelació (crioturbació) i a la influència de fortes dessecacions que originen una desagregació física i la formació esquerdes verticals profundes, que divideixen el sòl en blocs poligonals de dimensions decamètriques, en les quals es formen falques de gel. Això provoca el moviment i reorganització de materials molt poc meteoritzats i la formació d’aquest tipus de morfologies superficials amb juxtaposició de xarxes de pentàgons o d’hexàgons, els costats i centre els quals estan formats per materials de mides molt diferents. En alguns casos, al centre del polígon predominen els materials fins i els costats estan formats per fragments de roques (cercles de pedres); en altres casos, per contra, el centre està ocupat per fragments de roca i els costats per material fi en el qual s’arriba a instal·lar vegetació, cosa que ressalta els polígons (polígons de tundra). No té significació taxonòmica.