sòl salí c. nom. m.

Grup de sòls de referència a la Base de Referència Mundial dels Recursos del Sòl (WRB) que es caracteritza pel fet de tenir un contingut elevat en sals inorgàniques solubles, amb una solubilitat molt superior a la del guix (CaSO₄ · 2 H₂O) la solubilitat del qual és de 2,4 g L⁻¹ a 0 °C). Quan les sals precipitades en el sòl sec es dissolen, originen cations Na⁺, Mg²⁺, Ca²⁺ i els anions Cl⁻, SO₄²⁻ i HCO₃⁻. En tenen els horitzons sàlics. Un sòl es considera salí quan pot afectar negativament el creixement de les plantes no tolerants. El valor llindar de la conductivitat elèctrica de l’extracte de pasta saturada (CE_S) s’ha establert en 4 dS m⁻¹ a 25 °C. Per sobre d’aquest valor, el sòl és salí, tot i que les plantes molt sensibles a la salinitat solen mostrar efectes negatius a partir de valors CE_S de 2 dS m⁻¹ a 25 °C. Els Solontxacs són propis tant de regions àrides i semiàrides com de zones costaneres de qualsevol clima i presenten una vegetació indicadora formada per espècies halòfiles.