Solonchak m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls afectats per salinitat que tenen un horitzó sàlic el límit superior del qual es troba dins dels primers 50 cm i que no tenen un horitzó tiònic en aquest gruix de sòl; ni estan permanentment submergits en aigua, ni es localitzen sota de la línia afectada per l’aigua de les marees (que els diferencia del Salic Gleysol); ni tenen un horitzó nàtric (que diferencia el Sodic Solonchak del Solonetz) (WRB 2016). Les principals característiques són: tenir elevades concentracions de sals més solubles que el guix en alguna època de l’any a la part superior del sòl; una conductivitat elèctrica de l’extracte de pasta saturada alta; la salinitat manté l’estructura del sòl. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Petrosalic, Gleyic, Estagnic, Mollic, Sodic, Gypsic, Fluvic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Els solontxacs són sòls de regions àrides i semiàrides, i d’àrees costaneres en què el sòl no estigui permanentment submergit sota l’aigua. El règim d’humitat del sòl és no percolant o ascensional. Les sals poden procedir de centres de redistribució de la salinitat (p. e., roques sedimentàries, com ara lutites, que continguin sals); d’aerosols salins, en àrees costaneres; o de pols salina transportada pel vent. Les sals poden ser redistribuïdes en el paisatge pel vent que les diposita en la superfície del sòl o dissoltes per l’aigua d’escolament o d’una capa freàtica. Les sals sovint s’acumulen en zones baixes i depressions. Allà on hi hagi una capa freàtica salina, quan l’evapotranspiració excedeix molt la precipitació, hi té lloc un moviment capil·lar ascendent d’aigua des de la capa freàtica i es produeix una translocació de sals en dissolució cap a la part superior del sòl, on precipiten quan s’evapora l’aigua i formen eflorescències salines de color blanc a la superfície del sòl. Les sals també poden tenir el seu origen en regs continuats al llarg dels anys amb aigües que tinguin un elevat contingut de sals dissoltes i es gestioni el reg malament (manca d’un sistema de drenatge), sense que s’hagi arribat a formar un horitzó irràgric (que els diferencia dels Irragric Anthrosol (Salic)).

Ús i maneig. Aquests sòls formen ecosistemes de gran interès, amb una vegetació halòfila especialitzada (Sarcocornia, Salicornia, Limonium, Frankenia, entre d’altres). Per a un ús agrícola s’han d’utilitzar plantes tolerants a la salinitat, o bé instal·lar un sistema de drenatge que permeti eliminar les sals en excés amb reg i rentat; s’ha de tenir en compte que l’eliminació de les sals pot provocar la degradació de l’estructura del sòl i induir un procés de sodificació.

Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència (WRB 2014). Amb vista a la classificació, s’ha de seguir la clau de WRB. Els principals requeriments taxonòmics són que tingui un horitzó sàlic el límit superior del qual es troba dins dels primers 50 cm; i, a més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Se’ls poden afegir altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors.

     A ST (2014) s’inclou en l’ordre Aridisol (subordre Salid) i en subgrups Salidic d’altres ordres (p. e., Calciustoll salídic). A la classificació del Laboratori de Salinitat dels Estats Units (USSL 1954), alguns d’aquests sòls formaven la classe dels sòls amb una conductivitat elèctrica de l’extracte de pasta saturada superior a 4 dS m⁻¹ a 25 °C i un percentatge de sodi intercanviable inferior al 15 %.