Solonetz m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó subsuperficial argilós, amb densitat aparent elevada, fortament estructurat (estructura visible quan està sec), amb un percentatge elevat de Na⁺ intercanviable (horitzó nàtric) i, en alguns casos, Mg²⁺ intercanviable; el límit superior de l’horitzó es troba dins dels primers 100 cm; i no presenten altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar prioritàriament altres GSR (WRB 2016). Els solonetzs que contenen carbonat de sodi són fortament alcalins (pH superior a 8,5, amb valors que poden arribar a 10-12).

     Les principals característiques del perfil són: una seqüència d’horitzons A Btna C, o bé A E Btna C; l’horitzó eluvial presenta una textura netament més grossa que l’horitzó nàtric i, en casos de màxim desenvolupament, pot presentar materials àlbics; l’ horitzó il·luvial (horitzó nàtric) té un elevat percentatge de sodi intercanviable (ESP superior al 15 %; freqüentment, mostra evidents trets d’il·luviació d’argila (revestiments) i, quan està ben desenvolupat, té estructura generalment columnar o prismàtica (que es pot observar quan l’horitzó està sec); en sec és molt dur; a sota de l’horitzó nàtric pot haver-hi un horitzó càlcic o un horitzó gípsic. La permeabilitat del sòl és molt baixa.

     Quan a la fase líquida del sòl no hi ha sals solubles en excés, o només hi ha petites quantitats de sals neutres, com ara NaCl i Na₂SO₄, el pH del sòl sovint es troba entre 8,5 i 9; la presència de carbonat de sodi fa pujar el pH a valors de 10-12. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Abruptic, Gleyic, Estagnic, Mollic, Salic, Gypsic, Petrocalcic, Calcic, Vertic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Sodificació. Es formen en terres planes i en àrees deprimides, en zones de clima càlid amb estius secs, així com en regions semiàrides temperades i subtropicals. Els processos que hi tenen lloc són: 1) sodificació de la part superior del sòl amb un augment de Na⁺ intercanviable en els minerals d’argila i la matèria orgànica; i 2) dispersió, translocació de l’argila-Na per l’aigua de percolació que, quan s’asseca el sòl, es diposita en forma de revestiments d’argila, i dona lloc a la formació d’un horitzó nàtric; anàlogament es poden translocar els humats-Na formats a la part superior del sòl a partir de la matèria orgànica de l’horitzó A. S’han proposat diversos mecanismes per a explicar la sodificació del sòl: 1) cicles repetits d’humectació-dessecació, la meteorització d’aluminosilicats a la conca alliberen cations i anions que són mobilitzats durant l’estació humida per l’aigua d’escorrentia superficial i subsuperficial i s’acumulen en depressions i àrees mal drenades; durant l’estació seca, el Ca precipita en forma de CaCO₃, que fa augmentar el Na⁺ en la fase líquida i, en conseqüència, en les posicions d’intercanvi; la repetició d’aquests cicles d’humectació-dessecació al llarg dels anys fa progressar el procés de sodificació a la superfície del sòl i la formació d’argila-Na susceptible de ser il·luviada; o bé 2) capa freàtica rica en Na⁺, una capa freàtica poc profunda i amb un elevat contingut de Na⁺ i baix contingut en Ca²⁺ provoca l’augment de sodi en les posicions d’intercanvi; 3) o bé reg amb aigües carbonatades, que suposen una aportació d’ions hidrogenocarbonats, HCO₃⁻ i carbonat CO₃²⁻ dissolts, que fa que, quan s’asseca el sòl (o se supera el valor del producte de solubilitat), es produeixi la precipitació de Ca²⁺ de la fase líquida en forma de CaCO₃, amb la qual cosa s’incrementa la proporció de Na⁺ a la fase líquida i a les seus d’intercanvi; 4) o bé reg amb aigües salines amb una relació Cl/SO₄ baixa, que fa que l’anió sulfat precipiti el Ca²⁺ de la fase líquida, amb formació de guix, amb la qual cosa incrementa la proporció de Na⁺ a les posicions d’intercanvi. Aquests mecanismes condueixen a la formació d’argila-Na, que s’il·luviará i formarà l’horitzó nàtric, que pot desenvolupar una estructura columnar o prismàtica (procés de sodificació).

Alcalinització. La interacció del Na⁺ amb el diòxid de carboni que es produeix biològicament al sòl dona lloc a la formació d’hidrogencarbonat de sodi, NaHCO₃ i de carbonat de sodi, Na₂CO₃. La hidròlisi alcalina del carbonat de sodi genera ions OH⁻, que fan elevar el valor del pH entre 10 i 12 (procés d’alcalinització). La matèria orgànica amb el Na⁺ forma humats sòdics que són solubles en l’aigua del sòl i poden ser mobilitzats de l’horitzó de superfície, ja sia per l’aigua de percolació i, quan els agregats de l’horitzó nàtric (que s’enfosqueixen) s’acomulen i s’impregnen; o bé per l’aigua d’ascens capil·lar, durant l’estació càlida i seca i que, quan s’evapora l’aigua, la matèria orgànica es diposita en la superfície del sòl i forma una crosta prima de color negre que impregna el material. d’aquí el nom de Black Alkali Soil que rebien aquests sòls en classificacions antigues.

Ús i maneig. El Na⁺ té un doble efecte: 1) d’una banda provoca el deteriorament de les propietats físiques (inestabilitat de l’estructura, segellat superficial, infiltració, permeabilitat, compacitat, entre d’altres) i 2) de l’altra, resulta tòxic i interfereix en el creixement de la majoria de les plantes cultivades. El valor del percentatge de Na⁺ intercanviable a partir del qual es manifesten els efectes perjudicials dependrà de la força d’unió entre les partícules de minerals d’argila i serà menor en el cas en què la resta de seus d’intercanvi estiguin acupades per Mg²⁺, que si estan ocupades per Ca²⁺. El tipus d’ús d’aquests sòls són pastures pobres amb una vegetació tolerant al sodi. La millora d’aquests sòls és difícil, generalment, implica aportar una esmena per a augmentar la proporció de Ca²⁺ en el complex de canvi i desplaçar el Na⁺ reemplaçat, ja sia a més profunditat dins el sòl mateix o fora per mitjà de drenatge, cosa que es veu molt dificultada per a la baixa permeabilitat que presenten aquests sòls; una alternativa consisteix en aportar matèria orgànica per a afavorir la formació d’hidrogencarbonat de sodi, NaHCO₃, que és menys tòxic que el carbonat de sodi.

Classificació. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: tenir un horitzó nàtric el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm; i, a més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen mitjançant qualificadors.

     A ST (2014) s’inclouen en els grups Natr−, per exemple, en l’ordre Aridisol (Natrargid, Natridurid); Alfisol (Natrudalf, Natrustalf, Natrixeralf); Mollisol (Natralboll, Natraquoll), entre d’altres. A la classificació del Laboratori de Salinitat dels Estats Units (USSL 1954), alguns d’aquests sòls s’incloïen a la classe de sòls amb un percentatge de sodi intercanviable de com a mínim un 15 % i una conductivitat elèctrica de l’extracte de pasta saturada inferior a 4 dS m⁻¹ a 25 °C. Els noms tradicionals d’aquests sòls són Alkali soils i Sodic soils.