sorriba f.

Construcció característica de les Illes Canàries (Espanya), que es fa per poder disposar d’una superfície plana que permeti cultius d’alt valor afegit en vessants formats per colades volcàniques impracticables per a l’agricultura.
Consta dels elements següents: 1) un mur frontal construït amb blocs de pedra procedents de l’excavació del propi vessant, generalment units amb argamassa; 2) dos murs laterals de pedra adossats al vessant. El volum creat s’omple amb materials edàfics que resultin adequats per el creixement de les plantes. Al mur frontal s’hi instal·len tubs per donar sortida a l’aigua de drenatge i evitar l’asfíxia radicular o la salinització del sòl reconstruït.
Resulta molt important la qualitat dels materials edàfics emprats per omplir la sorriba i la forma de dipositar-los, per tal que les propietats físiques no es vegin afectades; s’ha d’evitar que es compactin, ja que es podrien originar problemes d’asfíxia radicular, cosa que faria disminuir la producció. Generalment, es tracta de materials edàfics procedents d’altituds mitjanes i altes de l’illa, de sòls d’origen volcànic, rics en matèria orgànica (de tipus Andosol o d’altres tipus similars amb propietats àndiques).
Des d’un punt de vista mediambiental, la construcció de sorribes pot ocasionar el deteriorament de l’ecosistema del lloc on s’extreguin els materials edàfics i d’on es construeixi la sorriba, impactes que cal considerar per implementar mesures correctores.