Stagnosol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen una capa freàtica penjada, amb una capa clapejada sobre la qual pot haver-hi un horitzó amb material àlbic. Tenen propietats estàgniques i condicions reductores en una capa el límit superior de la qual es troba dins dels primers 25 cm i no tenen diferència textural abrupta dins dels primers 100 cm, que els diferencia del GSR Planosol.

     Les principals característiques són: el perfil del sòl és de tipus Ag Bg C, o bé Ah Bg C, o bé Ah Eg Bg C; la capa subsuperficial és típicament de textura francoargilosa o argilosa; estacionalment en algun període de l’any, a causa de l’aigua de pluja estancada, té condicions reductores que fan que presenti clapejats i concrecions, amb colors oximòrfics a l’interior dels agregats i amb colors reductimòrfics a les superfícies dels agregats degut a la reducció del Fe i Mn que, en estat reduït poden migrar cap a l’interior dels agregats on es reoxiden i precipiten; sobre d’aquesta capa pot haver-hi una capa amb textura més grossa, que pot complir les condicions de material àlbic, i que pot presentar el mateix tipus de clapejats i concrecions. Si es troba en un vessant, el Fe i Mn en forma reduïda poden ser mobilitzats pels porus grossos vessant avall. El nivell de l’aigua freàtica profunda, normalment, no ascendeix fins als horitzons A i B. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Retic, Thionic, Fragic, Leptic, Fòlic, Histic, Mollic, Vertic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Els estagnosols es formen a partir de materials molt diversos; en superfícies planes o en vessants lleugerament inclinats, mal drenats, de regions temperades i (sub)tropicals amb climes humits. Són el resultat de processos redox causats pel sòl que està saturat d’aigua superficial (capa freàtica penjada, p. e., després d’unes intenses pluges), almenys temporalment, però durant un període de temps prou llarg per crear condicions reductores. El procés dona lloc predominantment a la formació de clapejats i concrecions a l’interior dels agregats i a l’aparició de propietats estàgniques (a WRB 2008, patró de color estàgnic). El ferro es troba en forma de goethita i també de lepidocrocita.

Ús i maneig. Sovint són adequats per a pastures i usos forestals. En èpoques de pluja estan massa humits i en època seca massa secs, de manera que un ús agrícola resulta difícil. L’horitzó Bg generalment té una permeabilitat molt baixa, de manera que el drenatge artificial no resulta recomanable i podria perjudicar les disponibilitats d’aigua en el període sec de l’any. L’ús amb no conreu pot ser una possibilitat. No obstant això, són aptes per al conreu d’arròs pluvial.

Classificació. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les característiques principals són tenir una capa el límit superior de la qual es troba dins dels primers 25 cm i que, o bé té un gruix de com a mínim 50 cm; o bé un gruix de 25 cm si està directament a sobre d’una roca contínua o material tècnic dur; i tenir 1) propietats estàgniques, de manera que l’àrea de colors reductimòrfics, més l’àrea de colors oximòrfics, suposa com a mínim el 50 % de l’àrea total de la capa; i 2) condicions reductores durant alguna part de l’any. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. La grafia recomanada per WRB és Stagnosol.

     A ST (2014) s’inclouen en els subordres Aquic (Aquult, Aquept, Aquoll, Aqualf, Aquent) amb episaturació. En altres sistemes de classificació s’inclouen en els Pseudogley.