subclasse d’aptitud c. nom. f.

Subdivisió d’una classe que indica els tipus de limitacions o condicionants (p. ex., manca d’aigua, risc d’erosió, risc de salinització o traficabilitat, entre d’altres) o els principals tipus de millores necessàries dins de cada classe.
Les subclasses s’estableixen per distingir terres que tenen el mateix grau d’aptitud, però que presenten diferències sensibles en el maneig o en les millores que calen. Per establir-les, s’utilitza el mínim de símbols possibles, és a dir, el mínim de limitacions per a cada subclasse.
Per exemple, en l’Esquema FAO per a l’avaluació de terres, la classe S1 no se subdivideix en subclasses, però les altres, sí: les subclasses es designen per mitjà de lletres minúscules fàcils de recordar i, segons els objectius, fan referència al creixement del cultiu, a determinats riscos o a la millora de les terres, entre altres aspectes. Així, la subclasse S2m es caracteritza per la manca d’aigua; la subclasse S2e, pel risc d’erosió, i la subclasse S2a, per la manca de traficabilitat i accessibilitat.