sulfurització f.

Procés pel qual materials del sòl que contenen sulfurs (p. e., pirita) s’oxiden, cosa que origina àcid sulfúric. Els minerals en contacte amb l’àcid sulfúric es meteoritzen i es formen noves fases minerals a partir dels productes dissolts resultants de la meteorització. Alguns dels productes són sulfats de Fe, jarosita i altres, així com altres minerals òxids de Fe i silicats com caolinita. Si el mitjà conté carbonat de calci (p. e., closques de mol·luscs), l’àcid sulfúric es neutralitza a mesura que es genera, cosa que té com a resultat la formació de guix. Però si, al contrari, les substàncies amb capacitat de neutralització d’àcids no són suficients, la quantitat d’àcid produït supera ràpidament el potencial de neutralització d’àcid i el pH cau per sota de 3,5, com passa en un endopèdon sulfúric.