taxa de deposició c. nom. f.

En el context de l’erosió de sòls, quantitat de càrrega sòlida que sedimenta en un determinat lloc durant un període de temps.
És funció dels elements següents: 1) la diferència entre la capacitat de transport i la càrrega sòlida transportada; 2) la velocitat del flux; 3) l’altura a la qual es transporta la càrrega sòlida dins del flux; 4) la velocitat de sedimentació de les partícules de la càrrega sòlida en el flux. Es pot calcular amb l’expressió següent:

     D_p = V_s × C
D_p és la taxa de deposició (en g s^–1 m^–2), V_s és la velocitat de sedimentació de les partícules (en m s^{– 1} i C és la càrrega sòlida real del flux (en g m^–1).
En disminuir la capacitat de transport, es produeix una sedimentació selectiva amb granoclassificació, de manera que les partícules de més grandària es dipositen en primer lloc i les partícules més fines, quan disminueix la velocitat del flux. En el cas d’una inundació, la mida de les partícules sedimentades disminueix amb la distància al punt de desbordament.