tècniques de bioremediació microbiana c. nom. f. pl.

S’utilizen principalment microorganismes existents en medis contaminats (autòctons) com bacteris i fongs actinomicets. Els microorganismes obtenen la font de carboni necessària per al creixement de les seves cèl·lules i l’energia per a les seves funcions metabòliques a partir de la descomposició total o parcial de les substàncies tòxiques (p. e., un hidrocarbur), que pot requerir una aportació de nutrients i d’altres fonts de carboni biodegradable.
Les tècniques poden ser: 1) de tipus aerobi, si es el procés es produeix en un medi oxidant (presència d’oxigen molecular, que actua com a acceptor d’electrons), requereix que, en cas d’apilar el material, s’hagi de voltejar regularment o bé realitzar una injecció forçada d’aire per la base de la biopila; 2) de tipus anaerobi, si el procés té lloc en un mitjà reductor (el SO₄^2–a o el Fe³⁺, entre d’altres, que actuen d’acceptors d’electrons), com ara la tècnica de landfarming) que consisteix en l’excavació del material contaminat i la seva disposició en un terreny impermeable (en una capa no superior a 1,5 m), on es realitza la recuperació i s’estimula l’activitat microbiana aeròbica.
El desenvolupament d’enfocaments metageòmics i l’avanç de la tecnologia de seqüenciació d’ADN d’alt rendiment proporcionen un coneixement més profund de les capacitats metabòliques de la comunitat microbiana natural enfront de contaminants. A més, els avenços en enginyeria genètica has permès que es pot utilitzar material genètic de bacteris resistents a metalls, per exemple, per inserir-lo en el genoma d’una planta que, aleshores, adquiriria aquesta nova característica.