tectosilicats m. pl.

Subclasse dels silicats en la qual els tetraedres de sílice, [SiO₄]⁴⁻, es troben units entre si compartint els quatre oxígens dels seus vèrtexs, i formen una armadura tridimensional. En alguns casos es presenten substitucions isomòrfiques de Si⁴⁺ per Al³⁺ (en feldespats), cosa que genera càrregues negatives que són compensades, durant la formació del mineral, amb la incorporació a la xarxa cristal·lina d’un o més cations. Cal distingir: 1) el grup de la sílice (òxids de silici, SiO₂): amb quars, tridimita i cristobalita (alguns autors inclouen el quars entre els òxids, si bé la seva estructura coincideix amb la dels tectosilicats); 2) el grup dels feldespats, en què es diferencien els feldespats potàssics, KAlSi₃O₈ (sanidina, ortòclasi i microclina); la sèrie de les plagiòclasis, les espècies minerals extremes de la sèrie són: albita, NaAlSi₃O₈ i l’anortita, CaAlSi₂O₈; 3) el grup dels feldespatoides (leucita, nefelina, sodalita); i 4) el grup de les zeolites.