teoria de la premeteorització c. nom. f.

Teoria segons la qual alguns sòls actuals de zones tropicals es formen a partir de materials originaris derivats de roques que havien estat sotmeses a processos de meteorització en èpoques geològiques passades. Una seqüència prototip, des de la zona més profunda a la superfície del sòl, pot estar integrada per un basament o sòcol, format per la roca fresca, a sobre del qual hi ha una zona intensament meteoritzada molt antiga (generalment, de metres o desenes de metres), que constitueix un regòlit format majoritàriament per quars, minerals d’argila (caolinita) i òxids de ferro. El gruix dels materials que constitueixen d’aquesta seqüència i la intensitat de meteorització no poden associar-se a les condicions climàtiques actuals a la zona, sinó que han de correspondre a un període més humit i més càlid que l’actual. Aquesta capa de regòlit es veu poc afectada per les condicions de medi actuals; sobre d’ella, generalment separada per una línia de pedres, hi ha un mantell de material meteoritzat, que pot haver estat transportat (material al·lòcton), i a partir del qual es forma el sòl actual sota les condicions actuals de clima i vegetació existents.