teoria del fulvat c. nom. f.

Teoria proposada per J. A. McKeague et al. (1978) i B. A. Browne 1997 per explicar la podzolització. Postula que els compostos orgànics àcids (predominantment àcids fúlvics) que es formen en els horitzons superficials del sòl (O i A) dissolen el Fe i Al dels minerals primaris i formen complexos organometàl·lics insaturats i, per tant, solubles, que migren en profunditat. La precipitació i formació de l’horitzó espòdic pot tenir lloc, o bé a conseqüència de la captació d’ions metàl·lics durant la translocació i que fa augmentar la relació metall/C orgànic, fins que s’arriba a la saturació, o bé a causa de l’adsorció dels complexos sobre materials del sòl amb càrrega positiva, o bé per polimerització i floculació dels complexos. Una variant proposada posteriorment d’aquest model suggereix que el transport dels metalls és efectuat per àcids orgànics de baix pes molecular (com ara àcid oxàlic o àcid cítric), que serien fàcilment mineralitzats per activitat microbiana, la qual cosa reduiria la importància del component orgànic en el complex; en conseqüència, els ions metàl·lics podrien precipitar com sesquiòxids o ser complexats per compostos orgànics de major pes molecular, provocant la seva precipitació.