terra f.

D’acord amb la FAO (1976), zona de la superfície del planeta les característiques de la qual abasten tots els atributs raonablement estables o predictiblement cíclics de la biosfera, verticalment per sobre i per sota de la zona, inclosos els de l’atmosfera, el sòl, el sistema geològic subjacent, les geoformes, la hidrologia, la població vegetal i animal i els resultats de les activitats humanes passades i presents (siguin positives, com les millores majors, com ara una transformació en reg amb el corresponent sistema de drenatge, o negatives, com una desforestació que hagi accelerat processos erosius o un sistema de reg mal plantejat que hagi provocat la salinització de la zona), en la mesura que aquests atributs (factors i processos) exerceixen una influència sobre els usos presents i potencials que els éssers humans facin de la terra. Les característiques purament econòmiques i socials no s’inclouen en la definició de terra i, per tant, hauran de considerar-se en un altre context.
El terme anglès land resulta difícil de traduir al català, ja que pot equivaler a terra (terme polisèmic), terreny i territori, segons el context d’aplicació. El sòl es troba integrat en aquest sistema natural ampli que es defineix com a terra.