terra retirada c. nom. f.

En el marc de l’ús del territori, extensió de terra que estava conreada i que es deixa sense conrear durant un o diversos anys, d’acord amb la legislació d’un país o un acord internacional. La finalitat és promoure una extensificació per disminuir la producció dels cultius o contribuir a la conservació dels sòls.
A la Unió Europea, les característiques específiques del sector primari, que el fan especialment vulnerable, i l’objectiu d’aconseguir la seguretat alimentària van portar a establir la Política Agrària Comuna (PAC), els objectius de la qual han anat canviant al llarg dels anys, d’acord amb els resultats obtinguts i els factors externs.
En relació amb el sòl, una de les accions plantejades als anys vuitanta del segle xx va ser la retirada de terres d’explotació o de conreu per orientar-les cap a usos alternatius. Les reformes dels anys noranta van plantejar un ús més extensiu de la producció, amb la introducció d’ajuts directes compensatoris vinculats a la retirada de terres (en anglès, set aside), plantejament que va rebre crítiques importants. La reforma de 2003 va reforçar el concepte d’ecocondicionalitat, d’acord amb l’Agenda 2000, la qual condiciona el pagament d’ajuts directes a l’acompliment de certes mesures agroambientals, entre les quals hi ha el manteniment dels sòls en bones condicions i la realització de bones pràctiques agrícoles, en el marc d’una agricultura sostenible.