22 de desembre de 2025
DICCIONARI MULTILINGÜE DE LA CIÈNCIA DEL SÒL
Cerca per:
Idioma:
Àrea:
 
Mot, fragment de mot o sintagma a cercar
cerca
Introducció Autories Arbre de camp Abreviacions Bibliografia Edició en línia Ajuda
1 de 1 (1 registres)
veureterrassa
 QUALITAT, AVALUACIÓ, DEGRADACIÓ I PROTECCIÓ DE SÃ’LS
 

cerca
terrassa f.
QUALITAT, AVALUACIÓ, DEGRADACIÓ I PROTECCIÓ DE SÒLS
En conservació de sòls i aigües, estructura que consisteix en un solc, canal o plataforma i el corresponent llom o cavalló, generalment construït de terra o de pedra, traçats segons les corbes de nivell. L’objectiu és interceptar l’aigua d’escolament superficial, per afavorir-ne la infiltració o l’evaporació, o desviar-la a una sortida degudament protegida i amb una velocitat controlada, de manera que no ocasioni erosió al canal receptor.
És una mesura mecànica fàcil de construir en sòls amb una profunditat adequada; el traçat s’adapta a la topografia del terreny i, generalment, segueix sensiblement la corba de nivell.
S’utilitza en sòls en els quals no resultin suficients les mesures basades en la modificació de les propietats de la superfície del sòl (augment de la rugositat o millora de la infiltració, entre altres) o les tècniques de conreu (conreu a nivell o conreu en feixes, entre altres), a les quals complementa. L’existència de diferents tipus de terrasses permet construir-ne tant en vessants de pendent suau com de pendent pronunciat.
Per a l’elecció del tipus de terrassa i per als càlculs hidràulics, cal tenir en compte les característiques del vessant, de les pluges i del sòl (profunditat, textura, permeabilitat); el tipus d’ús de la terra previst; els mitjans i els recursos econòmics disponibles a la zona on s’ha d’implantar, i que el cost és sensiblement menor que el de construir un bancal.
No hi ha una classificació universal de terrasses ni una terminologia normalitzada. Una de les classificacions més antigues data de 1950, és la d’A. A. Czerkasow. Les terrasses es poden classificar segons els aspectes següents, entre altres: 1) la funció (terrassa d’absorció i terrassa de desguàs); 2) la secció transversal (terrassa ondulada [de doble o triple curvatura], terrassa triangular i terrassa trapezoïdal); 3) el traçat (terrassa a nivell, terrassa en pendent i terrassa paral·lela); 4) l’àmbit geogràfic en el qual s’han utilitzat (terrassa americana, terrassa granadina i terrassa algeriana).
La terminologia a la bibliografia anglosaxona i francesa es presta a confusions. Cal tenir en compte que el terme català terrassa correspon generalment al terme anglès terrace, si bé la denominació bench terrace equival en català a bancal. En francès, terrassa pot equivaldre a banquette (Soutter) o bé a terrasse (Fournier), mentre que bancal té diverses equivalències en francès: terrasse (Soutter), bancaus i gradin (Fournier).
V.: bancal m., conreu en faixes c. nom. m., escolament superficial c. nom. m., cavalló m., canal m., secció transversal d’una terrassa c. nom. f., separació de les terrasses c. nom. f., servei de conservació de sòls c. nom. m., solc m., terrassa a nivell c. nom. f., terrassa d’absorció c. nom. f., terrassa de base ampla c. nom. f., terrassa de desguàs c. nom. f., terrassa de perfil americà c. nom. f., terrassa de perfil algerià c. nom. f., terrassa en pendent c. nom. f., terrassa de perfil granadí c. nom. f., terrassa paral·lela c. nom. f.
en terrace
es terraza, andén [amer.]
fr banquette
gl terraza
pt terraço
vuelve arriba