terrassa d’absorció c. nom. f.

Terrassa que té com a finalitat frenar el flux d’aigua d’escolament superficial en un vessant i facilitar la infiltració; cal que el sòl sigui permeable, perquè no hi hagi entollaments ni ruptures. És adequada per a zones amb precipitacions moderades o escasses, en vessants de pendent inferior al 5 %.
Com a avantatges, cal destacar que, si bé requereix moviments de terres importants amb decapatge, és una mesura més barata de construir que un bancal. A més, ofereix més possibilitats de conrear tot el camp.
Es construeix seguint sensiblement una corba de nivell. Consta d’un llom o cavalló de terra construït amb material de la mateixa parcel·la, tant de la part d’aigües amunt com de la d’aigües avall del cavalló, de manera que aigües amunt del cavalló quedi un canal ample (d’uns 5-10 m), la longitud del qual no superi els 800 o 1000 m; el canal no té pendent en sentit longitudinal. Els extrems es tanquen per afavorir la retenció d’aigua i la infiltració. La capacitat del canal es calcula perquè pugui retenir un volum d’escolament corresponent a un període de retorn de deu anys sense desbordar. Eventualment, si el risc de trencament és important, el talús d’aigües avall del cavalló es pot enfortir sembrant-hi una gramínia o bé se substitueix el cavalló de terra per un cordó de pedres. En qualsevol cas, cal evitar al màxim el risc de ruptura, ja que comportaria un increment del cabal d’escolament a les terrasses situades en cotes inferiors, amb el consegüent efecte en cadena i la ruptura de les terrasses d’aigües avall.
El Ministeri d’Agricultura d’Espanya ha recomanat aquest tipus de terrasses per a zones amb una pluviometria anual mitjana inferior a 500 mm i amb sòls la velocitat d’infiltració dels quals sigui superior a 10 mm h ^{–1 o per a zones amb una pluviometria anual entre 500 i 800 mm i velocitats d’infiltració superiors a 20 mm h–1.}