terrassa de desguàs c. nom. f.

Estructura de conservació que té com a la finalitat interceptar l’aigua d’escolament superficial en sòls relativament poc permeables i conduir de forma controlada les aigües cap una sortida, sense provocar erosió al canal de recepció. Es construeixen en vessants el pendent dels quals pot arribar a ser del 10-12 %. No es recomana aquest tipus de terrassa en sòls sorrencs profunds, ni en sòls molt pedregosos o de poc gruix.
Consta d’un llom o cavalló de terra construït amb material de la mateixa parcel·la, que s’aboca cap a aigües avall del canal d’evacuació, que és ample, per la qual cosa permet el pas de maquinària. Els talussos del llom s’acostumen a protegir sembrant-hi una gramínia que els enforteix i evita que s’erosionin o hi hagi ruptures, especialment en l’últim tram del canal abans de la seva desembocadura al canal de sortida.
El canal ha de tenir un cert pendent longitudinal, de l’ordre del 0,1-0,5 % cap a la sortida, per tal d’evacuar l’aigua lentament. La secció del canal es calcula atenent al fet que no ha d’emmagatzemar grans volums d’aigua.
El Ministeri d’Agricultura d’Espanya ha recomanat aquest tipus de terrassa per a zones amb una pluviometria anual mitjana inferior a 500 mm i una velocitat d’infiltració inferior a 10 mm h ^–1; per a zones en què la pluviometria anual es troba entre 500 i 800 mm i la infiltració, entre 10 i 20 mm h ^–1, i per a zones en què la pluviometria anual és superior als 800 mm, amb qualsevol velocitat d’infiltració.
Per tal que la seva implantació sigui acceptada per l’agricultor, s’ha d’arribar a una situació de compromís entre el disseny teòric seguint les corbes de nivell i els requeriments de mecanització del cultiu.