terrassa fluvial c. nom. f.

Forma del terreny caracteritzada per una superfície plana, generalment estreta i allargada, més o menys paral·lela al curs d’un riu, limitada en la seva part externa per un talús. Es troba adossada al vessant d’una vall fluvial i domina el nivell actual del riu. Correspon a un antic nivell de la vall fluvial que ha estat excavat en encaixar la xarxa de drenatge, a conseqüència de processos erosius o de processos tectònics que han provocat que el nivell de base hagi baixat. Està constituïda per sediments al·luvials de composició diversa, molt freqüentment materials gruixuts arrodonits, que formen capes que corresponen a diferents cicles de sedimentació. Un sistema de terrasses es caracteritza per constituir una forma esglaonada del relleu, en la qual cada esglaó correspon a un nivell antic del curs d’aigua. La terrassa més antiga és la que ocupa la posició més elevada, per la qual cosa és la que té els sòls que han assolit un de més desenvolupament en el sistema de terrasses. Un sistema d’aquest tipus constitueix una cronoseqüència de sòls. Les terrasses es numeren de la més jove, que és la més baixa (T1), a la més antiga, qu és la més alta (Tn).