territori¹ m.

Terme polisèmic utilitzat amb diferents significats, segons l’àmbit d’aplicació. En ciències de la naturalesa, es pot considerar com a concepte general, holístic, una part extensa de l’escorça terrestre; en ordenació territorial, el seu ús és més restringit i fa referència a àrees específiques d’actuació; en agricultura, fa referència a les terres.
Comprèn un complex de recursos naturals i artificialitzats de la superfície terrestre, que es refereixen a atributs raonablement estables o predictiblement cíclics de la biosfera: sòl, clima, geologia, hidrologia, vegetació, fauna i resultats de l’activitat humana, passada i present. Pel que fa a les activitats humanes, poden ser positives, com una transformació en regadiu i drenatge, o bé negatives, com l’acceleració de processos erosius o la salinització d’un regadiu. Ambdós tipus exerceixen una influència significativa sobre els usos presents i futurs del territori o de les terres per part dels éssers humans.
És un concepte dinàmic i forma part d’ecosistemes que proporcionen beneficis i benestar als éssers humans.