textura orgànica c. nom. f.

Propietat de materials holorgànics (torba i compost) que reflecteix la proporció de material orgànic fibrós i material orgànic fi microagregat no fibrós (p. e, microagregats que procedeixen de la digestió dels enquitrèids, anèl·lids oligoquets del sòl). La classe de textura orgànica es determina de la mateixa manera que la classe de textura mineral, amb l’ajuda d’un diagrama triangular, el vèrtex superior del qual correspon al 100 % de fibres majors de 200 μm; el vèrtex esquerre de la base correspon al 100 % de material mixt; i el vèrtex dret de la base correspon al 100 % de microagregats menors de 50 μm. El diagrama permet atribuir la mostra als dominis fíbric, mèsic o sàpric de la classificació dels Histosols), obtenint-informació sobre la fibrosidad del material i de la seva microestructura.