tinença de la terra c. nom. f.

Relació definida de forma jurídica o consuetudinària dins d’una comunitat, entre persones, pel que fa a la terra, que inclou el sòl, l’aigua i els arbres. Constitueix un factor important de les estructures socials, polítiques i econòmiques.
Es tracta d’un conjunt de normes introduïdes al llarg del anys per les societats per regular el comportament pel que fa a la terra, en relació amb els aspectes següents: 1) assignació de drets de propietat; 2) forma d’accés a la propietat; 3) forma d’utilització; 4) forma de transferir les terres, amb les responsabilitats i limitacions pertinents.
Una mateixa unitat de producció agrícola pot estar constituïda per terres amb diferents formes de tinença: terres en propietat, terres en arrendament, terres en parceria i terres amb altres règims de tinença.
Alguns sistemes de tinença de la terra poden causar dificultats a l’hora de realitzar-hi millores. Els interessos poden ser complementaris o contraposats entre el propietari de la terra i la persona que només n’és usuària, especialment en la implementació de pràctiques de protecció i millora de sòls que costen temps, diners i esforç. Només serà possible si el propietari i els cultivadors consideren que les mesures planejades són d’interès per a ambdues parts.
Una tinença de la terra desigual i la pobresa, en alguns països, obliga moltes famílies de petits agricultors a disposar de les pitjors terres, en camps en vessants molt drets fàcilment erosionables i, fins i tot, amb sòls molt degradats.