tixotropia f.

Propietat fisicoquímica reversible de liqüefacció que es dona en alguns materials, consistent en la pèrdua brusca de consistència quan es remouen o es pasten en humit (humitat pròxima al límit líquid), sota una forta pressió o una sacsejada (sísmica, p. ex.). Passen a un estat molt fluid (liqüefacció) i, en deixar-lo en repòs, recuperen a poc a poc la consistència original. És una propietat característica d’alguns components del sòl en horitzons espòdics i en sòls desenvolupats a partir de cendres volcàniques (Andosols, WRB, o Andisols, ST); d’alguns sediments, com la sorra (sorres movedisses), llim, fangs saturats d’aigua que es poden trepitjar, però que en moure’s bruscament al damunt es liqüefacten, i de dipòsits de vessant formats per sòls d’origen volcànic, que amb una sacsejada sísmica poden provocar moviments en massa en liqüefactar-se.