topofunció f.

Relació quantitativa o qualitativa establerta entre propietats dels sòls i la posició topogràfica que ocupen en una coberta edàfica al llarg d’un transsecte. Els altres factors, o no han variat, o si ho han fet, la seva variació no ha tingut una incidència significativa en els processos edafogènics. Permet interpretar les transferències de matèria i fluids en la coberta edàfica d’un territori determinat.
En cartografia de sòls, la interpretació de toposeqüències resulta molt útil per entendre la distribució dels sòls i establir models sòl-paisatge. Aquestes relacions permeten predir la presència d’una classe de sòl en una determinada forma del paisatge. P. e., els sòls en un vessant, des de la part alta fins al fons, constitueixen una toposeqüència.