turba² f.

Sòl subaquàtic. Sòl orgànic anòxic. Material holorgànic biohidrogeològic format per l’acumulació de matèria orgànica en condicions hidromorfes anòxiques, cosa que fa que romangui parcialment descomposta i s’acumula durant milers d’anys i que forma una torbera. A mesura que l’acumulació de matèria orgànica augmenta, la descomposició de la torba disminueix, ja que disminueix l’eficiència dels microorganismes per la acidesa més alta (torberes àcides), baixa disponibilitat d’oxigen i l’efecte inhibidor de concentracions altes de substàncies alelopàtiques.
És un material de color negre o bru fosc. Té una elevada porositat i una densitat aparent baixa. En el seu estat natural està composta majoritàriament per aigua i, en molta menor mesura, per material sòlid, predominantment orgànic.
S’han proposat diversos criteris per classificar les torbes, segons: 1) la composició botànica de les restes vegetals (torba de molses (Sphagnum), torba de canyís (Phragmites australis), entre d’altres); 2) la qualitat física, avaluada segons el percentatge de fibres (torbes fíbriques, torbes hèmiques i torbes sàpriques); 3) la quantitat de matèria orgànica total, avaluada per la pèrdua de massa per calcinació; 4) la qualitat bioquímica de la matèria orgànica, avaluada mitjançant l’índex de pirofosfat; 5) el contingut de nutrients, que controlen el creixement de les plantes (torbes eutròfiques, torbes mesotròfiques i torbes oligotròfiques); 6) el funcionament hidrològic i l’origen de les aigües responsables de la formació de la torba (torbes ombrotròfiques, alimentades essencialment per aigua de pluja; habitualment són àcides i oligotròfiques; torbes minerotròfiques, alimentades per aigua de pluja, aigües d’escolament superficial i aigües freàtiques; habitualment són moderadament àcides o lleugerament bàsiques i de mesotròfiques a eutròfiques). A WRB (2016) i ST (2014) aquests sòls constitueixen respectivament l’ordre i el grup de sòls de referència Histosol.