unitat morfoedàfica c. nom. f.

Unitat cartogràfica natural, homogènia a un cert nivell, definida en funció de les relacions existents entre les unitats geomorfològiques i les classes de sòls, a causa d’un origen i desenvolupament paral·lels. Correspon a una unitat de territori en què, a una determinada escala, una geoforma determinada es correspon a un tipus de sòls o a una associació de tipus de sòls (determinisme mediambiental), de manera que a la regió estudiada, si apareix la unitat geomorfològica, s’hi troba associada la unitat edàfica.
Les unitats morfoedàfiques s’utilitzen en l’elaboració de mapes morfoedàfics, en què el nivell d’intensitat de les observacions és el de reconeixement (escala 1:250.000). Això permet disposar d’una idea de síntesi de l’organització espacial dels sòls en l’edafopaisatge de regions de gran extensió, sense necessitat d’un treball de camp que requereixi molt de temps, ja que la metodologia es basa en la fotointerpretació, la teledetecció i l’anàlisi digital del terreny. La precisió del mapa resulta suficient per a un cert nombre d’aplicacions, com poden ser els projectes de desenvolupament agrícola regional i els inventaris territorials d’un país, entre d’altres.